Gall de Sant Pere

Nom comercial: Gall de Sant Pere.

Nom científic: Zeus faber.

Estat: Fresc.

Origen: Espanya (Catalunya).

Zona de captura: FAO 37 mar Mediterrani.

Llotja: Vilanova i la Geltrú.

Mètode de pesca: Pesca extractiva.

Tipus de peix: Blanc.

Conservació a casa: A la part més freda de la nevera a una temperatura de 2ºC a 4ºC o -18ºC al congelador.

Caducitat: 2 dies a la nevera i 2 mesos al congelador.

Característiques: Conegut científicament com a Zeus (Júpiter, el més gros, el millor), Faber (artesà, per les formes semblants a eines de les seves espines) i més popularment com a gall o gall de Sant Pere. Són diverses les històries que expliquen l’origen popular del seu nom, el terme gall li és donat per les aletes que té a la part superior, de formes i colors vius, semblants a la cresta d’un gall. El nom de Sant Pere se li dona perquè diuen que Sant Pere el va agafar amb els dits gros i índex per treure-li unes monedes d’or que el peix tenia a la boca i que li van servir per pagar algun tipus de contribució religiosa. Una altra versió explica que Sant Pere era un golafre i que baixava del cel per agafar, amb els dits, el millor peix del mar. En qualsevol cas, i sigui pel motiu que sigui, el Sant Pere és un dels peixos més ben valorats, no només al Mediterrani sinó arreu del planeta. La seva carn fina, delicada, aromàtica i melosa (si és ben cuinat) és buscada per molts gourmets i el cuiner més creatiu investiga i cuina les seves carns fins que troba el maridatge perfecte. Costa trobar-lo així que si us l’ofereixen no digueu que no, mai sabreu si podreu tornar a menjar-ne de gall.

Idees per cuinar el teu gall de Sant Pere!: És comú menjar-lo al forn, cuit sencer, amb cap, al punt just perquè es rosteixi però conservi la seva melositat. Tallat a porcions, amb espina, es pot utilitzar en guisats, suquets i sarsueles. Però com és més bo és segurament a la graella, amb la pell cruixent i l’interior sucós. És del tipus de peix que no necessita res més que un toc de sal i un bon oli d’oliva verge extra per potenciar totes les seves particularitats aromàtiques i gustatives. Tot i així, i ja que la graella no és habitual a moltes llars, filetejat i marcat a la planxa, fent que la pell esdevingui cruixent i mantenint l’interior tendre i melós, us proporcionarà un resultat sorprenentment gustós.